El gran salt – Manel

Acords per guitarra

           C
He fet un salt, un salt estrany
              F                 C
que ens ha aixecat més de tres pams.

Sortia fum, tan dens i blanc,
              F                 C
i a dins tu i jo i el meu gran salt.
                      F
Teníem por mirant a baix,
        G               C
teníem por i ens hem quedat
                          F
mig abraçats, sentint el salt
        G
regalimant-me entre les mans. 
          C
Els testimonis oculars
             F                 C
diuen “quin salt, carai quin salt!”;

les mares diuen als infants
            F                  C
“no us apropeu, que ha fet un salt!”.
                           F
Érem tu i jo amb el món a part
             G               C
i ara és el món que ens salvarà
                           F
entre les runes d’aquest salt,
               G
que érem tu i jo i ja no ho som tant.
               C
Que això nens cau, que això nens cau!
              F                 C
Crido el teu nom entre el fum blanc.

“Agafa’t fort i, si pots, cau
             F                 C
amb els dos peus i en un lloc pla”.
                 F
I mereixíem un comiat
         G          C
més digne de ser recordat
                            F
i no aquest veure’ns destrossats
 G                       C
per la força de la gravetat.
          C
Tu, saltador que saltes salts!
           F            C
Tu, grimpador professional!

Tu, amic per sempre ambulant 
            F                  C
que et defineixes pels teus salts!
                             F
Que fàcil tot! Que bé que estàs!
             G            C
En els teus ulls il·luminats
                        F
ja s’intueix la immensitat
           G
de tot un món al teu abast.
           C
La nit caurà, la nit caurà,
           F             C
la nit caurà i desplegaràs

un somni dolç i atrotinat
           F                  C
dels saltadors que salten salts.
                       F
I fins demà, i fins demà,
              G                   C
i, a fora, hi bufa un vent tan suau,
                       F
i el saltador s’adormirà
               G
fent cara de res,
               C
fent cara de salt.

La cançó del soldadet – Manel

Acords per guitarra
celleta tercer traste

G
Escolteu la cançó del soldadet
C                                       G
Que a través d’un ull de bou
.                                    C
Veu que volen uns falciots!
.                                                           G
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
.                                   D
Però, que volin els falciots,
.                               G
Deurà voler dir que la terra és a prop.
.                                                          C
I tan a prop deu ser que baixa el capità
.                                         G
I intenta no semblar nerviós
.                                       C
Mentre acaba la instrucció:
.                                                                   G
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
.                            D
I arrapeu-vos a la vida
.                                            G              G D Em
Amb les ungles i amb les dents”.
.               D                         G            G D Em
Ja a coberta, els homes resen.
.               D                         G
Ja a coberta, els homes resen.
.               G                                            C
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
.                             G
I acaricia el seu fusell,
.                                      C
Intentant no pensar en res.

.                                                          G

Des de proa es van fent grossos els turons,
.                     D
“soldadet, valor, valor,
.                            G
Que depèn de gent com tu la sort del món”.
.                                                            C
Però “si una bala enemiga creua el vent
.                                G
I em travessa el cervell”,
.                                C
Es planteja el soldadet,
.                                       G
“les onades m’arrossegaran
.                            D
I mil peixos de colors
.                              G                 G  D Em
Lluitaran per devorar la meva carn”.
.                     D                   G
I és quan pensa “jo m’amago;
.                   D                   G
Quan no mirin, jo m’amago”.
.                                                                   C
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
.                                         G
Les comportes s’han obert
.                                           C
I, en un segon, s’inunda el mar
.                                            G
De soldats disparant a l’infinit
.                                D
Amb un soldadet al mig,
.                              G
Que carrega mentre insulta a l’enemic.
.                                                         C
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
.                                             G
Fins que una cau just al costat.
.                                                    C
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
.                                                                       G
Però després sent a l’esquena un dolor estrany
.                                  D                                     G         G D Em

I en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.
.                 D                           G D Em
Gira el cap a banda i banda.
.                 D                   G
Seu a la sorra i descansa.
.                      C                                                 G
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
.                                     D
Es tranquil·litza repetint
.                         G
Què farà, on anirà, si sobreviu:
.C
“Aniré a ma mare ben vestit
.G                                             D
I, abans que res, li hauré de dir
.                                           G
Que em perdoni per tractar-la sempre així;
.     C                                        G
aniré a la Margarida a fer-li un fill

.                                       D
Per, només veure’l, intuir
.                                                G
Que l’estimo més del que m’estimo a mi”

 

Roma – Manel

Mi

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, Mi – La

viuria en un Imperi, tindríem un esclau, Mi – La

i àmfores al pati plenes d’oli i vi Fa#m – Mi

i una estàtua de marbre dedicada a mi. La – Mi

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,

no faria olor a xampú el teu cabell daurat,

oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats

i ens depertaria un carro pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar, La – Mi

són les coses bones de passar a l’eternitat, Do#m – Si

i una guia els ensenya el mosaic del menjador,

es retraten i passegen per la nostra habitació.

Mi – La – Mi – La – Fa#m – Mi – La – Mi

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu La – Mi

el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu Do#m – Si

i un submarista troba els nostres gots i els nostres plats,

són les coses bones de passar a l’eternitat.

Mi

Pla quinquennal – Manel

Mi

Dormies mig agafada al meu braç, Mi

ha sonat un clàxon de cotxe encallat,

has obert un ull mandrós i callat La – Mi

i has tornat al teu somni privat. La – Si – Mi

Pujava el cafè i ens he recordat

ballant a una platja amb barrets mexicans,

la cara que feies al’nar girant

crec que era de felicitat,

crec que era de felicitat. La – Si – Mi – Mi7

De moment no et riuré més les gràcies, La – Mi

per una vegada he entès el que cal. Si – Mi

Passi-ho bé, que m’esborro del mapa La – Mi

per perpetrar a l’ombra un gran pla quinquennal. Si – Mi

Sento que et despertes, et vinc a buscar,

nena tens cafè, vols que torri pa?

Al diari res massa estimulant,

mica en mica ja et vas despertant.

I fumes mirant els cotxes passar,

t’entregues a l’aire dens del veïnat,

penso en proposar que baixem al far,

jo que mai he estat home de mar,

jo que mai he estat home de mar.

El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus,

i, el segon, els millors professors europeus m’ensenyaran a fer el nus.

Pel tercer guardo l’antologia dels grans octosíl•labs que parlen de tu Do#m – Si – La – Mi

I, pel quart, l’edició limitada folrada amb vellut. Do#m – Si – Mi – Mi7

I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús. La – Mi – Si – Mi

Trauré pit, ensenyant la corbata, i llavors, bonica,

dependrà de tu.

La – Si – Mi

I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús.

Trauré pit, ensenyant la corbata, i llavors, bonica,

dependrà de tu.

I llavors tot dependrà de tu. La – Si – Mi

La – Si – Mi

No t’enyoro (els pets) – Manel

D                                             A

I aquesta cançó és per dir que no et trobo gens en falta

Bm                                        A

i que quan me’n vaig a  dormir amb la mà dreta ja em basta

D A

que si tinc els ulls humits és que hi tinc una lleganya

Bm                                A

i si no surto de nit, és perquè vaig curt de pasta

G                                          A                                D A

i els amics que compartim tots t’enganyen

G                                                          D          G                                                                  D

sóc un home nou (sóc un home nou), mai he estat millor (mai he estat millor)

G                                            A

i no saps quant m’estalvio en trucades

D                                              A

i aquesta cançó és per dir que si de res no en tinc ganes

Bm                                         A

no és per tu sinó l’edat que als 30 anys això ja passa

D                                                      A

que l’anell que em vas donar, el guardo perque  el vull vendre

Bm                                     A

i la teva foto al llit, no he tingut pas temps de treure-la

G                                            A                            D A

i els amics que compartim tots t’enganyen

G                                                            D          G                                                               D

sóc un home nou (sóc un home nou), mai he estat millor (mai he estat millor)

G                               A

i no saps quant m’estalvio en trucades

D                      G       Bm A

no t’enyoro nena aah,

D                      G       Bm A

no t’enyoro nena

D                                G                                   Bm                                      A

no estic deprimit, no estic desnutrit, no m’aguanta un fil, no he perdut l’estil

D                                 G                                          Bm                              A

no vaig predicant tots els meus encants, no t’he imaginat al llit amb estranys

D                                     G                                  Bm                                         A

no estic gens perdut, no hi ets tururut, no em sento confus, no he estat cap il·lús

D                               G                               Bm                      A

i sera un gran plaer avui ferte saber que no t’enyoro nena

D                          G    Bm A

no t’enyoro nena aah,

D                          G    Bm A

no t’enyoro nena

Nit freda per ser abril – Manel

Sol – Re – Do – Sol (x2)

 

La Maria i el Marcel, Sol – Re

de costat en una barra, Do – Sol

es miren i fan glopets

a les respectives canyes.

Ell vesteix tot de vermell, Do – Sol – Re – Sol

ella emplena un crucigrama.

 

Sol – Re – Do – Sol (x2)

 

Ai Maria, ai Marcel,

qui s’acosta a parlar amb l’altre?

Qui s’arrisca a fracassar?

Qui saltarà sense xarxa?

Ell la vol treure a ballar,

ella se’l vol endur a casa.

 

Et convidaria a vi,

seria dolç, seria amable,

si volguessis seure amb mi,

quin moment més agradable!

Tancaríem el local, Do – Sol – Re – Sol

la nit seria tan llarga. Do – Sol

Marxaríem els dos junts Sol – Re

d’aquesta ciutat tan rara Do – Sol

i tindríem fills ben forts

i una casa amb balconada.

El Marcel allarga un braç, Do – Sol – Re – Sol

la Maria somriu a l’aire.

 

Sol – Re – Do – Sol (x2)

 

Però l’estona ha anat passant

i no troben les paraules.

Ell demà serà capaç,

ella demà estarà més guapa.

És nit freda per ser abril

no s’està enlloc com a casa.

 

Gent normal – Manel

B-F#

E-B-F#

 

B F#

S’havia estat cultivanT per Grècia i havia apres que és tan important viatjar,

B

i jo escoltava i deia. sí, sí,clar, clar.

B

Son pare acumolava grans riqueses i vaig dir caram en aquest cas anuli, siusplau la cervesa i posins vi car.

F#

Li va semblar genial. Va fer un glopet, em va mirar i va dir:

E B

vull viure com viuen els altres, vull fer les coses que fa la gent normal.

B F#

Vull dormir amb qui dormen els altres, Ficarme al llit amb gent normal com tu.

B

I assumint aquell paper vaig dir: bé, veurem què s’hi pot fer.

B F#

Vaig passejar-la pel mercat del barri, em va semblar un escenari adequat per començar.

B

vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro.

F#

I va riure i va dir ai, quina gracia, què boig que estàs, ets molt divertit.

Doncs, francament maca, no em sembla que ningú estigui rient per aquí, ja t’ho has pensat bé això de:

 

E B

Viure com ho fan els altres, veure les coses que veu la gent normal. Dormir amb qui dormen els altres.

F# B

Ficar-te al llit amb gent normal com jo. Però ella no entenia res i m’agafava del bracet.

F#

Comperteix pis amb estranys, busca una feina formal, puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.

B F#

Però igualment mai entendràs el que és anar comptant els anys. Esperant la solució que s’emporti tanta por.

E B

Però tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiras com pateix la gent normal, mai entendras el fracaç dels altres,

F# B

mai compendras com els somnis sens van quedant, en riure i beure i anar tirant, i si es pot follar de tan en tan.

 

E B

Proba cantar si ho fan els altres, canta fort si et sembla interessant,

F#

Riu en pulmó si ho fan els altres, però no testranyi que si et gires que set riguin de tu.

B

Que no et sorprengui si es tan farts de tu jo jugar a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu…

Dona estrangera – Manel

Fa

 

El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc Fa – Rem

i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps. Solm – Do – (Do7)

Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se

a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial.

 

Dona estrangera, Sib – Fa

com em veuen els teus ulls? Sib – Fa

 

Ton pare destil•la prunes i les deixa fermentar

i en fires exsoviètiques ven licors de vuitanta graus.

Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc

mentre el sol vermell es pon entre les branques d’un bonsai.

 

Dona estrangera,

com em veuen els teus ulls?

Dona estrangera.

 

Sib – Fa (x3)

 

Mentre ballem em mullen les aigües del Rin, Sib – Fa

entro amb un tanc rus a Berlín, Do

m’espanta el teu passat víking. (Do7) – Fa – (Fa7)

 

Mentre ens besem entre copes d’arbres gegants,

ta mare resa a déus estranys,

ton pare educa uns elefants.

 

Quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans

giren contents al meu voltant

somriuen i piquen de mans.

 

I ens abracem i pujo en un tramvia groc,

passejo entre obres del Barroc,

em perdo en la Terra del Foc.

 

Sib – Fa – Do – (Do7) – Fa – (Fa7) (x2)

Ceràmiques Guzmán – Manel

Solm – Solm/Re – Rem – Rem/La

La7 – La7/Mi – Rem – Re7

Solm – Solm/Re – Rem – Rem/La

La7 – La7/Mi – Rem – Rem/La

 

No esperava una noia tan bonica Rem – Rem/La – Do – Do/Sol

darrere d’aquest taulell. Sib – La7

El teu estil em fascina. Rem – Rem/La – Do – Do/Sol

On has estat tot aquest temps? Sib – Sib/Fa – La7

Aprofitaré, ara que et gires,

per donar gràcies al Cel

i per passar-te revista,

dels talons fins els cabells.

 

No t’espantis però, ara, voldria dir-te Solm – Sol/Re – Rem – Rem/La

que ho ets tot per mi i que jo puc ser tot teu. La7 – La7/Mi – Rem – Re7

Vull sentir-te explicar la teva vida, Solm – Solm/Re – Rem – Rem/La

els teus somnis i els teus grans secrets. Do – Do/Sol – Sib – Sib/Fa – La7

 

I tornes i em dediques el més gran dels teus somriures

i emboliques el paquet

i les teves mans, expertes,

l’adornen amb un llacet.

I congelo el moment quan les nostres mans es creuen

a l’intercanviar el bitllet,

però els teus ulls estan nerviosos,

has d’atendre altres clients.

 

Però, si dubtes, podries atrevir-te

a sortir amb mi per fer un cigarret.

Per si penses que podria servir-te

jo m’esperaré per aquí encara algun temps.

 

Solm – Sol/Re – Rem – Rem/La

La7 – La7/Mi – Rem – Re7

Solm – Sol/Re – Rem – Re/La

La7 – La7/Mi – Rem – Rem/La

 

Solm – Sol/Re – Rem – Rem/La

La7 – La7/Mi – Rem – La7 – Rem

Captatio Benevolentiae – Manel

Fa – Rem – Sib – Do – (Do7) (x2)

 

Provem d’encaixar en escenes boniques, Fa

en ports de diumenge farcits de gavines, Rem

en grans sobretaules on els avis canten, Sib

en nits vora el foc abraçats a una manta. Do – (Do7)

Es tracta de ser els simpàtics del barri,

els que ballen i ballen fins que els músics parin

i irrompre arrogants lluint les millors gales

en discos amb dones amb feines estables.

 

I, a vegades, ens en sortim. Sib – Fa

I, a vegades, ens en sortim. Sib – Fa

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. Rem – Do – Sib – Fa

I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim. Rem – Do – Sib – Fa

 

Busquem quedar bé en el retaule magnífic

dels que van pel món amb posat monolític

i afronten la vida mirant-la a la cara

i un dia, contents, compren flors a sa mare.

Intentem trampejar per ser persones dignes,

el pare modèlic que volen les filles,

el de la veu greu, el de la mà forta,

que paga un vermut i que arregla una porta.

I després tancar els ulls i sentir el món en calma

i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre

havent enllestit un gran epitafi

que arranqui somriures a tots els que passin.

 

I, a vegades, ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

 

Fa – Re – Sib – Do – (Do7) (x2)

 

I, a vegades, ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

I, a vegades, se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.

I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,

tot fent evident,

que per un moment,

ens en sortim.